divendres, de juny 26, 2009

eco SÍ mía

De l'ecoNOmia a l'ecoSImia!

Un gran tema, en aquesta època de l'any on he vist trontollar precioses iniciatives per culpa de l'economia. Persones que s'estimen i es respecten però que quan l'economia surt pel mig...fa que es puguin desfer esforços titànics en un segon.
El món en què vivim es regula per l'economia, és així.
I en això és molt fàcil culpabilitzar als diners. Bé, jo sóc la primera que diu que els diners no m'agraden, que fan mal. De fet no els vull, intento viure amb molt pocs i no dependre d'ells. Sento que això m'apropa a la felicitat.
Però el problema no està en els diners, només són les fitxes del joc. El problema real està en les regles del joc. I ja fa dies que he decidit no projectar fora el que és meu, així que jo també sóc responsable d'aquestes regles, perquè en realitat han sortit de nosaltres, dels éssers humans.
Tal com està el món és senzill d'observar que aquestes regles no són respectuoses amb la vida, fins on estem disposats a aguantar? Fins on o quan consetirem que arribi això?

La solució passa per buscar unes altres regles, que respectin els processos de vida i que com tot objectiu de vida, permeti la felicitat. Però el més complicat és des d'on fer-ho. Des de dins del sistema, des de fora, creant una comunitat alternativa...

L'economia interfereix en les relacions humanes i així l'ambient no és relaxat. Segons els Wild si l'ambient no és relaxat no es poden donar processos de vida autèntics, per tant per molt que fem, la societat en la que estem no ho permet.
L'economia té un deudor i creedor, i la dinàmica que els regula és el control. Es tracta d'un binomi entre oferta i demanda regulada pel preu.
La proposta que llencen els Wild, de l'ecosimia, es basa en el diàleg entre les necessitats singulars, de cadacú. Però on l'objectiu de tot és mantenir l'ambient relaxat per a tothom.

De vegades m'aniria a virue a l'últim racó de la muntanya per fer una altra realitat possible, d'altres... n'hi ha d'altres?
En tot cas, ser conscient d'això m'ajuda a saber on visc i des d'aquí fer coses que siguin més coherents amb la vida.

3 comentaris:

Aniol ha dit...

No és més feliç el qui més té, sino el qui menys necessita.
(comprovat científicament)

Anònim ha dit...

Campelles?

Mireia ha dit...

comprovat personalment ;)