divendres, de novembre 29, 2013

COS

"Las fotografías no dejan indiferente a nadie. Provocan y golpean nuestros esquemas mentales sobre conceptos como el pudor, la vergüeza, la autoestima o la belleza."

Enllaç 1

Enllaç 2

dimecres, de novembre 27, 2013


Sin ti no soy nada

Molt interessant!

"Sin ti no soy nada" del projecte Kahlo

Viatge al cicle menstrual

Fa molt temps que no escric en aquest bloc perquè vinc d'una època de força hivernació, recolliment i tancament. Començo a sentir l'obertura en mi i les ganes de viure i compartir. Així reinició aquestes noves converses amb mi mateixa a través d'aquest escrits. Ara em llegeixo en el passat i puc veurem. Algunes coses ja no les sento o penso igual i de la mateixa manera formen part del meu camí aquí recollit. Em ve de gust reobrir-me en aquest cultivar, que un dia va ser cultivant la felicitat i avui és cultivant i prou amb la meva reconnexió amb el cicle menstrual. 



Jo sempre he presumit que el tenir la regla no m'afectava, em sentia forta i no femenina. De fet jo vaig triar connectar més amb allò masculí per aliar-me amb la força i desconnectar-me de la sensibilitat i la vulnerabilitat. 
Com que les coses van passant soles he anat topant amb mi mateixa, amb els crits interns i les pròpies necessitats. A poc a poc he començat a sentir. Sentir el que em fa mal, sentir la incomoditat, sentir la veritable alegria més discreta i serena, sentir el meu cos. Així en aquest mirar: sento i ho veig, el meu cos ha començat a parlar més clar dient-me el que necessita. 

Alguna cosa s'ha obert en mi que diu sí: sóc una dona, sento, puc ser fràgil, puc ser vulnerable, puc ser variable, puc ser intensa, puc ser femenina, puc ser dolça, puc ser tendra i fins i tot novament puc ser ferotge i puc enfadar-me molt i molt!!!! 
Alguns s'han rigut de mi (amb molt de carinyu)quan em posava coses roses o vestits per connectar amb la meva feminitat, possiblement deia això per excusar-me o no sentir vergonya de ser el que em doni la gana. Però si, en aquells moments em feia vergonya i profundament por de poder ser una dona, mostrar-me com a tal i que em fessin mal al veurem més fluixa. 

Retornant al procés amb la meva menstruació que va paral·lel a aquest permetrem ser en tot això que he dit anteriorment, vaig començar a sentir el meu cos quan tenia la regla: amb sensibilitat a la panxa, als runyons i amb ganes enormes de recolliment, d'estar tirada i de no fer res ni veure massa gent. Això ha estat molt important en el meu procés: no fer res, no estar amb ningú. Abans no em permetia parar, no em permetia escoltar i des d'aquesta actitud ni sentia ni deixava que afloressin les meves necessitats vitals. Quan vaig començar a sentir em va costar aturar-me, permetrem fer el que necessitava i no estar disponible als altres i deixar la vida social. Un fantasme m'atacava: "si no fas res no seràs ningú!!!!!!uuuuuuhhh!!!!!". Gràcies a la vida i a mi mateixa per tota la valentia per mi ara té més força el que necessito que uns fantasmes que acostumen a ser una mica desviats de la realitat. Si venen a protegir-me amb distorsions ara agafo les rendes i em protegeixo amb els meus propis recursos. 
Actualment escolto més i em permeto recollir-me, i (el més important ara) em permeto expandir-me segons com em sento. 

Algunes maneres de cuidar-me en la menstruació han sigut ritualets d'infusió calentona, xocolata, estar-me al llitet arraulida, l'escalforeta d'una bossa d'aigua calenta als runyons o a la panxa... i el que més m'ha ajudat a beneir aquest moment ha estat el usar compreses de tela, gestionar-me la sang, veure-la, netejar-la i donar-li un ús per regar les plantetes de casa. 

 Aquesta inspiració me l'ha fet néixer la lectura d'un llibre: viaje al ciclo menstrual de l'Anna Salvia i us deixo aquí un parell de fragments que m'han tocat i m'han fet connectar amb mi mateixa.  



"La mayoría de mujeres occidentales en edad fértil tenemos nuestro ciclo pero no lo conocemos ni lo sabemos manejar. No sabemos cómo llegar hasta él, más bien todo lo contrario, nos esforzamos en ignorarlo, luchando para estar siempre igual y reduciéndolo a un mero sangrado que hay que esconder. Nadie nos ha introducido en sus misterios ni nos ha hablado con cariño y amor de sus características, porque el mapa se perdió y ahora creemos que debemos desear, dar, recibir, trabajar y descansar de forma constante durante todo el mes. Tenemos que demostrar que el ciclo no nos afecta." 


 "De la misma manera que el mar baila hacia fuera y hacia dentro, las mujeres en etapa fértil bailamos al ritmo de la luna abriéndonos al mundo y recogiéndonos en nosotras mismas. Tanto la subida como la bajada son imprescindibles para el desarrollo de este baile lunar. Así como la marea no puede estar en subida constante y necesita de la bajada para recuperar la energía que le permite subir, las mujeres debemos permitir recogernos para poder bailar equilibradamente."

diumenge, de juny 26, 2011



Gràcies David!

dijous, de maig 26, 2011

dijous, de març 31, 2011