En aquest procés a Esparreguera es va anar gestant un nou projecte, el Xerrac, de la unió d'unes famílies que buscaven un espai respectuós per als seus fills i filles.
De seguida vaig sentir que el Xerrac era el meu camí i plegats, al setembre, vam començar l'aventura de viure amb aquestes famílies i els seus nens.
Ja tenim mig any de vida que seguim vivint amb il·lusió i tendresa. Som nou nens i nenes, amb les seves famílies i jo.
Em sento tan feliç de poder acompanyar-los... De veure dia a dia com forgen el seu propi camí...
Si voleu saber més sobre nosaltres...

1 comentari:
Nuestro destino era cruzarnos, gracias por regalernos a Adrià, Dídac y todos nosotros tantos momentos de alegría. Eres especial y te queremos mucho!
Ana
Parte del Xerrac
Publica un comentari a l'entrada