Kaleidoscopio

Quan parles d’un entorn on s’aplica l’educació lliure tothom s’imagina un espai per infants on “poden fer el que els dóna la gana”!

Si fos així jo seria la primera en allunyar-me d’aquest moviment pedagògic.

Precisament s’anomena educació lliure perquè té com a valor fonamental la llibertat individual de cadascú i això implica aprendre a respectar els altres perquè des de cada individualitat es pugui gaudir de la tan anhelada llibertat.

Dues paraules claus que fan que tot l’engranatge funcioni: llibertat i respecte, en dos àmbits: l’individual i el comunitari.

Quan em pregunten que fem al projecte on col·laboro, Kaleidocopio, sempre dic: preparar un entorn de qualitat perquè cada persona que hi intervé pugui triar lliurement què fer i que en la seva tasca desenvolupi autònomament les capacitat bàsiques que ens fan evolucionar, respectant profundament la personalitat de cada infant i el seu ritme intern.

Suposo que és fácil de dir i difícil de comprendre o imaginar.

Ens trobem al Garraf. Som 5 famílies diferents i de moment 5 nens, aviat en serem 7, i tenim entre 2 i 6 anys.

Cada dia ens trobem tots amb un pamare que ens acompanya i a més ens fa el dinar.

Les famílies fan torns per preparar el menjar i acompanyar el projecte un dia a la setmana, així tots hi participem activament, aprenem conjuntament a conviure i a acompanyar el creixement de cada infant.

L’educadora, en aquest cas jo, prepara l’espai. Normalment ens trobem a la plaça del poble on disposem d’una zona de parc infantil i d’una plaça amb font. Si fa mal temps ens trobem a la casa d’una família del projecte i si en tenim ganes també marxem a fer sessió a la platja o a la muntanya.

Allà es preparen diferents espais que podríem entendre com racons amb diferents propostes pensades i meditades per a contribuir al seu desenvolupament integral.

Cada espai es diferencia bé amb diferents teles estirades a terra i allí s’hi troben les propostes: joc simbòlic (nines, cuineta, cotxes, taller de reparació), la caixa d’instruments, el parc amb diferents propostes psicomotrius (cordes per trepar, per saltar, hamaca, pilotes, etc.), trencaclosques, construccions de fusta, plastilina o fang per manipular, etc.

A més cada dia es fa la proposta d’un taller: un dia fem suc de toronja tots plegats, sovint fem activitats plàstiques, a vegades ve una persona del poble a ensenyar-nos coses (pintor, escultor, músic,…), etc.

Quan arriben els nens deixen les coses al banc de material, treuen el llibre que han portat per compartir i el deixen al seu espai, el mateix fan amb l’esmorzar. Tenim un racó fix del menjar. Allà hi ha aigua, gots, plats i coberts, i cadascú hi deixa el menjar per compartir. Tot el matí l’esmorzar és allà i poden menjar quan vulguin.

Quan arriben a l’espai comencen a explorar lliurement, sols o amb companyia d’un infant o d’un l’adult, com ells ho vulguin.

Ningú interfereix en el seu joc. Només s’intervé per evitar qualsevol perill, per mediar en conflictes i per vetllar per mantenir la qualitat de l’espai. Així ja veieu que també tenim normes!!! Ningú no pot utilitzar una cosa i treure-la del seu espai, quan acabem d’utilitzar una cosa l’hem d’endreçar, quan sortim dels racons en què ens embrutem ens hem de rentar les mans, si juguem amb aigua ens hem de posar impermeable i botes…

Posem els límits bàsics d’ordre, organització, higiene i respecte intentant frustrar al mínim els desitjos de cada infant.

El que normalment em pregunten quan explico això és com viurà el nen quan després surti al món de veritat. Tots sabem que en aquest món hi ha molta infelicitat i moltes frustracions!!! Nosaltres treballem sobre la vida i al nostre projecte també ens frustrem. Ens frustrem quan volem jugar amb una nina que algú està utilitzant i no la podem tenir, quan no ens ve de gust recollir el material i ho hem de fer, etc. Però mai un nen patirà la repressió d’haver d’estar assegut en una cadira 6 hores, ni se l’obligarà a fer coses que no tenen cap sentit per a ell i no li aporten cap tipus de benestar, etc. Quan surti al món real haurà crescut en un entorn que li haurà donat la possibilitat de ser una persona autònoma, amb una gran capacitat d’adaptar-se al medi, una persona que en comptes d’acumular “coneixements” inútils haurà adquirit capacitats bàsiques, sabrà gaudir de la seva llibertat respectant l’altre, serà responsable i lluitarà per la seva felicitat fugint de morals falses que ens encadenen a la submissió.

Continuem el dia. A mig matí fem una rotllana on cadascú té l’oportunitat de parlar i d’escoltar als altres i aprendre a respectar els torns. Expliquem què tenim ganes de fer aquell dia, podem presentar propostes: és el moment de demanar coses que trobem a faltar i consensuar-les, també l’educadora aprofita aquest moment per presentar el taller i proposar-lo. Evidentment només el fa qui li ve de gust!!!

A les 12 recollim els espais i marxem a dinar, depenent del temps que faci anem a la platja, al port, fem una petita excursió i ens aturem allà on ens agrada o anem a casa.

És el moment de parar la taula i ho fem entre tots. Tenim tots els coberts a la nostra disposició i si hem de tallar utilitzem el ganivet, encara que tinguem dos anys!

Cadascú se serveix segons la gana que tingui i menja tant com vol i si no vol o no li agrada no s’ho menja. Però han de ser coherents i servir-se només allò que vulguin!

El nostre menjar és vegetarià, al projecte volem menjar sa i respectant el món.

Després de dinar s’obren espais més tranquils: disfresses, puzzles, titelles, contes…

I finalment tanquem la sessió amb una altra rotllana, sovint ens acomiadem cantant o dansant!

Però el més important: ens ho passem molt bé i aprenem moltes coses compartint i jugant !