Sí, decepcionada d'aquest projecte d'escola-presó que tenim dissenyat i que nosaltres els mestres executem des de les nostres aules maltractant els nens, exigint-los ser adults i silenciant la seva essència.
Alguns de vosaltres ja ho sabeu. Quan portava un mes a l'escola vaig tirar els llibres de les oposicions a les escombraries malgrat ja feia 3 mesos que estudiava cada dia entre 3 i 4 hores.
En cap moment he dubtat de la meva vocació però sí vaig dubtar sobre si la feina que estava fent era la que em corresponia.
Per mi la tasca de l'educador és la d'acompanyar l'infant en el seu procés, respectant els seus interessos, deixant-lo caminar sol i vetllar per la seva seguretat, així ho deia Maria Montessori "estimular la vida deixant-la lliure per desenvolupar-se és la primera tasca de l'educador".
Una altra de les seves tasques és prepar ambients de qualitat perquè el nen lliurement trobi en ell les eines per créixer i autoregular-se i finalment fer propostes d'activitats per si l'infant hi vol participar.
Jo tenia clar quan entrava dins del marc escola que tot això no hi tenia lloc: deixar lliure l'infant, que ell triï, l'educador només proposa... Però de totes maneres pensava que un cop a dins de l'aula es podrien anar obrint camins.
Quan vaig arribar vaig veure que els nens són uns números, que l'únic que importa és que passin els 5 dies laborals per arribar als caps de setmana, que la finalitat de tot és avaluar els alumnes, això sí, novetat, ara de forma quantitativa. Vosaltres sabeu com em sento jo posant excel·lents, notables, suficients...?Ja sabeu que entre tantes coses és una de les que detesto!
Me n'he adonat que la feina dels mestres a l'escola es converteix en elaborar una magnífica programació i després imposar-la als alumnes i per fer-ho hi ha mecanismes molt poderosos: crits, "sense patis", còpies, expulsions... I això no és maltractament? Em direu que sóc molt radical, ho sento, però dic les coses pel seu nom.
Quan diem a un nen que calli, que segui, que escolti, que faci...I si no vol? I si no li agrada, i si no en té ganes?
Aleshores tot es converteix en una lluita de poders! "Quin mana aquí? La senyoreta!" Quin fàstic, perdoneu!
I ara em direu o jo diria en temps passats " és important elaborar una programació SUPERHIPERMEGA motivadoríssima i aleshores tot serà fantàstic!!!!" Però ens equivoquem, malgrat crec que això també ho hem de fer, la nostra feina no és convèncer i manipular els interessos dels nens perquè els agradi el que nosaltres volem que treballin.
Em carrego totes les programacions, són els nens els que han de triar i el mestre el que ha d'elaborar-ne la memòria per acompanyar el procés!
I després parlem de la naturalesa infantil...Com aprèn el nen? A través del joc lliure! Com aprèn l'adolescent? A través de la conversa!
Què hi ha d'això a l'escola? Res! Aleshores quin sentit té tot plegat?
Els nens salten, riuen, criden, es mouen... L'escola els asseu en cadires durant 6 hores, els fa anar pels passadissos en silenci absolut, “no corris, no saltis, no et moguis” i en definitiva...NO PENSIS!
Obrir camins dins l'aula? Ho he intentat i algunes coses he aconseguit! Però us asseguro que amb 3/4 d'hora a la setmana i tenint més de 400 nens és tan complicat...
Estic desmotivada, no crec en la feina que faig, no m'atreveixo a mirar a aquests nens a la cara, qui sóc jo per qualificar-los?
Vaig triar ser mestra, no maltractadora, crec en les persones, confio en els infants i em baso en aquest amor a la vida per deixar l'escola.
Sí, heu sentit bé. Plego.
Jo sempre havia dit "Per fer això treballes al telepizza". Després de prendre la decisió m'he ficat a un projecte d'educació lliure al Garraf. Es tracta d'un projecte format per 5 famílies, la tasca de l'educador, serà preparar espais, proposar tallers i acompanyar el procés dels nens i de les famílies en aquest creixement conjunt.
Tinc molt clares dues coses: no vull fer el que estic fent i sóc mestra (i això és una forma de viure la vida no una professió).
Una abraçada i entre tanta desesperació... *un somriure*
Mireia.
"Sigues lliure i camina cap a l'estel que vulguis guanyar".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada