Es va despertar exaltada. Un dolor bullent al pit la va despertar.
Sentia que no podia respirar, que l’energia del pit l’atrapava i l’ofegava sense que ho pogués impedir. Estava aterrada, en aquell instant se sentia morir.
Atrapada en aquella sensació corporal la nit la bressolava. Ella i el seu dolor, com si allò l’engolís en un espai i un temps desconegut, aturat, simplement aquell moment etern amb el que s’estava fonent. Se sentia immòbil, impotent… com si res no pogués fer: ni plorar, ni respirar, ni sortir corrent… simplement morir-se amb aquell estrangulament intern.
Tot semblava esclatar dins seu, però el moment etern la mantenia allà, desperta, com si l’existència l’acompanyés.
A poc a poc va començar a tossir i amb més intensitat a cridar com si quelcom hagués posseït el seu cos, tenia ganes d’escopir, de vomitar… expulsava rots, baves… qualsevol cosa que li sortia, sense control. El cap li va caure cap a vall, la llengua volia sortir d’aquella boca i del pit sortia una energia que cridava ofegada… se sentia ennuagada per dins, com si molts nusos la volguessin ofegar.
Extasiada es va quedar estesa al terra.
Va despertar-se acalorada amb els rajos de sol d’aquell nou dia, se sentia cansada, una sensació estranya recorria el seu cos. Es notava, ella estava allà. El seu pit ample tenia una presència desconeguda, una lleugeresa sorprenent l’embolcallava.
Va aixecar-se lentamente, reconeixent cada part del seu cos i com si d’un gat es tractés es va anar estirant.
El silenci omplia la seva ment.
De peu ja, va sentir el seu pes físic. Va deixar que la llum del sol banyés el seu cos nu, se sentia nova.
Va tocar-se el pit i va deixar-se notar el dolor que havia estat acumulant, amb compassió i afecte el va acariciar.
La fragilitat i la fermesa la sostenien en un equilibri molt plaent.
I de nou, en una vulnerabilitat i força desconegudes, com si aquella barreja no pogués ser possible, va començar a caminar. Amb un somriure intern, que li sortia des de la panxa, va mullar-se la cara i va deixar que la frescor l’envaís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada