Gràcies al conte moltes persones tenim l'oportunitat de guarir allò que dins nostre es remou.
No parlo de contes que no acaben bé. Si no acaben bé no són contes, són fàbules, "moralejas" que no fan cap bé al nostre interior, no ens cuiden l'emoció i ens jutgen les accions.
No parlo de contes didàctics. Des de que el món de la empresa infantil S.A. ha descobert que els nens aprenen jugant s'estan utilitzant un munt de recursos, com llibres, que l'únic que fan és estructurar la ment i no donen peu a la creativitat.
Jo parlo dels contes que curen, que ens ajuden a créixer i avançar en aquest camí de la vida.
Tots els contes, els contes de veritat, tenen una estructura interna on sorgeix un conflicte (pot arribar a ser molt dur) i després aquest es resol gràcies a la força de l'amor. Aquesta estructura interna ens diu "tranquils, tot anirà bé" i això ens calma i ens ajuda a viure.
Quan escoltem un conte ens identifiquem més o menys, depenent de si allò ens ressona, amb un personatge, una situació, i de manera simbòlica ens ajuda a entendre, assimilar allò que ens toca.
Per això hi ha contes que els nens demanen i demanen perquè necessiten guarir simbòlicament alguna cosa.
I els contes, narrats o amb suport escrit?amb imatges o sense imatges?... Models o sense models?
Penso que cal ser natural en aquest tema. Si no hi ha imatges el nostre cap viatja al món de la imaginació i tots sabem que això és fantàstic i enriquidor!! És genial! Però no passa res, al meu sentir, amb donar imatges, tenen el mateix efecte curador i també els ajuda a representar d'alguna manera les seves pors. Però el que sí crec és que una cosa no ha de substituir l'altra.
I de conte en conte... Aquí van uns contes que em vaig comprar l'altre dia a Olot. Contes que toquen temes que ens toquen...
El peix Irisat, gràcies a les seves escates de mil colors, és el peix més bonic de l'oceà. Tot i això, es troba sol. Per què els altres peixos no volen jugar amb ell?
Aquest és un relat poètic que tracta, amb gran tendresai profunditat, una entrenyable història d'amor i la confiança en aquest vincle.
Hi ha viatges mervellosos que ens porten a mons desconeguts.
Aquesta és la dolça història de la Laura i la seva estrella explica el que una nena pot descobrir i com, a vegades, ens hem de separar de les coses que estimem.
En una bonica família d'animals la Guineu mor. I en els seus cors, records i rialles, la Guineu encara era allà, al seu costat, com a cap de família...Per sempre més!
I conte contat, conte acabat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada