Trencant barreres

L’educador s’ha de mostrar com una persona natural, accessible. Fora de les convencions socials que separen el món dels nens i dels adults i que estableixen murs de comunicació entre ells. Aquest orgull de l’adult com a persona superior que està per sobre de les capacitats de l’infant ha de trencar-se si volem establir una comunicació efectiva.
L’escola és integrada per persones, totes amb els mateix dret a ser respectades com a tal. Entenem que el mestre ha de tenir aquesta actitud interna que potenciï la igualtat relacional.

Cal abolir el temor als mestres i, encara més, el temor a la vida.
No hi ha cap barrera que separi als alumnes dels mestres; la berrera l’estableixen els adults, no els nens.

Qui diu que un alumne no pot ser amic d’un mestre? Per què no? Quan establim grups de treball entre companys tots tenim el mateix estàtus, però alhora tots som diferents, tenim diversos coneixements i maneres de ser i exercim rols diferents, però podem connectar per enqriquir-nos els uns amb els altres. A l’escola pot passar el mateix. També pot passar que una persona no ens acabi de caure massar bé, com en la vida real. Però com a docents hem de ser prou hàbils per confiar en les persones i posar a l'abast un entorn de qualitat equitatiu per a tots.

Els mestres desitgen ser déus protegits per la seva dignitat. Tenen por de comportar-se com a éssers humans perquè creuen que la seva autoritat es veurà en detriment i les aules es tornaran en classes d’eixelebrats. Tenen temor d’abolir la por.

Són molts els alumnes que tenen por dels seus mestres. És la disciplina la que dóna origen a la por.
La major reforma que requereixen les nostres escoles és la supressió d’aquest abisme que separa als infants dels adults i que perpetua el paternalisme. Aquesta autoritat dictatorial aporta al nen un sentiment d’inferioritat que es manté al llarg de tota la vida.
El model disciplinari és el més fàcil d’implantar; la por s’extén ràpidament; por a obtenir males notes, por a no passar els exàmens, en alguns països por a la bofetada, por al despreci o a la burla del mestre, etc. És un mecanisme molt eficaç i subtil.

Aquesta por també es dóna en el bàndol del mestre; por a què se’l consideri humà, a ser descobert per la misteriosa intuïció del nen.
Els mestres, majoritàriament, no accepten ser éssers de carn i óssos.

A l’escola no ha d’existir un decaleix generacional s’ha de donar la igualtat relacional acceptant que tots sóm éssers humans. Així té la meteixa importància la relació entre iguals com la relació entre persones de diverses edats. La comunicació és important, idependentment de l’edat que tinguin les persones que intercanvien punts de vista si el diàleg és enriquidor.