Cal promoure escoles que treballin amb la naturalesa del nen en lloc de lluitar contra aquesta.
La igualtat relacional és un terme que fa referència a una relació no jeràrquica que s’estableix entre les persones. És aquest tipus de relació que busquem a l’escola. Cal trencar la separació i la parcialització social generada per variables com l’edat, el gènere, el sexe, la condició, etc.
Que les relacions es donin de forma directa implica sinceritat, naturalesa i humilitat. Educand i educador són dos rols escolars que han de ser equitatius a nivell de condicions.
En la comunitat educativa no han de ser els mestres que tinguin cura dels nens sinó que cal fomentar que ells mateixos siguin suficientment autònoms per continuar avançant en el seu procés i que uns amb els altres s’interelacionin i es donin suport a través d’interelacions que fomentin la cooperació. La comunicació ha de ser l’eix vertebrador de les interelacions que permeti la cooperació i el creixement personal dels nens.
Sobre els ciutadants lliures s’erigueixen figures de responsabilitat; mestres, director, pares, etc. aquestes persones són necessàries per fomentar el créixement lliure del nen. Cal un personal que s’encarregui d’aquelles tasques feixugues que no preocupen als nens i que els portarien angoixes que aturarien el seu desenvolupament natural.
Als nens se’ls atorga una gran responsabilitat sobre el maneig de la seva vida però estan atesos de manera que puguin gaudir de la seva infància sense preocupacions socials que estan més enllà d’ells.
Quan l’alumne decideix lliurement participar d’una activitat organitzada ha d’assumir la responsabilitat pertinent de dur-la a terme i ha d’aprendre a dialogar i interaccionar entre els iguals assumint l’activitat directiva de l’educador. Aquesta activitat directiva no passa per l’autoritat sinó per la responsabilitat i l’organització de les activitats pedagògiques.
La directivitat té com a objectiu vetllar perquè l’entorn educatiu del nen sigui exigent i estimulant, potencii la seva autoregulació i l’aparició d’experiències riques que augmentin el seu coneixement sobre el món i sobre ells mateixos.
L’optimisme, la independència i la confiança en un mateix han de ser qualitat contagioses dins de l’escola, aquesta estructura ha de permetre que els nens siguin autònoms i, al mateix temps, acceptin les responsabilitats que es deuen els uns als altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada