Cultivar la felicitat...
Això és el que crec que ha de fer un mestre a l'aula, cercar la felicitat dels alumnes, respectant el seu desenvolupament natural en un entorn de llibertat, amor i respecte.
Un nen és una persona. Sembla una obvietat, però la nostra societat demostra que la seva concepció inconscient divergeix molt d'aquesta afirmació. Tractem-los com a tal; com a persones. Capaces d'autoregular-se, decidir, forjar el seu propi camí. Per fer això calen canvis radicals, podria dir de nou en el sistema educatiu però hi ha altres prioritats, cal un canvi en la mentalitat social, un canvi en les tendències educatives.
Per sort trobem corrents d'educació lliure arreu, a Catalunya representades per la XELL (http://www.educaciolliure.org/).
Obro aquest blog ara, ara que ja sóc mestra i que l'afany per créixer,compartir coneixements i experiències és a flor de pell. Voldria parlar-vos de Summerhill.
Summerhill és una escola on es cultiva la felicitat.
«L'única cura que caldria practicar [a l'escola] és el guariment de la infelicitat. L'infant difícil és l'infant infeliç. Està en guerra amb ell mateix, i per tant està en guerra amb el món. L'adult difícil va en la mateixa barca. Cap home feliç no ha pertorbat mai una reunió, ni ha predicat la guerra, ni ha linxat cap negre. Mai cap dona feliç no ha tractat a reganys el marit o els fills. Mai cap home feliç no ha comès un assassinat o un robatori. Mai cap patró feliç no ha terroritzat els seus empleats. Tots els crims, tots els odis, totes les guerres, es poden reduir a un sol mot: infelicitat. La intenció d'aquest llibre és de fer veure com neix la infelicitat, com arruïna les vides humanes i com es poden pujar els infants de manera que la major part d'aquesta infelicitat no arribi a néixer mai. A què s'assembla Summerhill? Bé, per dir-ne només una, les classes són optatives. Els infants poden anar-hi o quedar-se una hora lluny —anys i panys si aquest és el seu desig. Hi ha un horari, però només pels mestres. En general, els alumnes tenen classes d'acord amb l'edat, però a vegades d'acord amb llurs interessos. No tenim pas nous sistemes d'ensenyament, perquè no considerem que l'ensenyament sigui gaire important en si mateix. El fet que l'escola tingui o no un mètode específic per ensenyar a dividir per moltes xifres no té cap importància, perquè aquesta operació només té interès per aquells que la volen aprendre. I l'infant que vol aprendre a dividir per moltes xifres n'aprendrà tant si l'ensenyem d'una manera com d'una altra..»
Us convidu a la lectura d'aquest llibre; Summerhill d'A.S. Neil.
No us deixarà indiferents.
Això és el que crec que ha de fer un mestre a l'aula, cercar la felicitat dels alumnes, respectant el seu desenvolupament natural en un entorn de llibertat, amor i respecte.
Un nen és una persona. Sembla una obvietat, però la nostra societat demostra que la seva concepció inconscient divergeix molt d'aquesta afirmació. Tractem-los com a tal; com a persones. Capaces d'autoregular-se, decidir, forjar el seu propi camí. Per fer això calen canvis radicals, podria dir de nou en el sistema educatiu però hi ha altres prioritats, cal un canvi en la mentalitat social, un canvi en les tendències educatives.
Per sort trobem corrents d'educació lliure arreu, a Catalunya representades per la XELL (http://www.educaciolliure.org/).
Obro aquest blog ara, ara que ja sóc mestra i que l'afany per créixer,compartir coneixements i experiències és a flor de pell. Voldria parlar-vos de Summerhill.
Summerhill és una escola on es cultiva la felicitat.
«L'única cura que caldria practicar [a l'escola] és el guariment de la infelicitat. L'infant difícil és l'infant infeliç. Està en guerra amb ell mateix, i per tant està en guerra amb el món. L'adult difícil va en la mateixa barca. Cap home feliç no ha pertorbat mai una reunió, ni ha predicat la guerra, ni ha linxat cap negre. Mai cap dona feliç no ha tractat a reganys el marit o els fills. Mai cap home feliç no ha comès un assassinat o un robatori. Mai cap patró feliç no ha terroritzat els seus empleats. Tots els crims, tots els odis, totes les guerres, es poden reduir a un sol mot: infelicitat. La intenció d'aquest llibre és de fer veure com neix la infelicitat, com arruïna les vides humanes i com es poden pujar els infants de manera que la major part d'aquesta infelicitat no arribi a néixer mai. A què s'assembla Summerhill? Bé, per dir-ne només una, les classes són optatives. Els infants poden anar-hi o quedar-se una hora lluny —anys i panys si aquest és el seu desig. Hi ha un horari, però només pels mestres. En general, els alumnes tenen classes d'acord amb l'edat, però a vegades d'acord amb llurs interessos. No tenim pas nous sistemes d'ensenyament, perquè no considerem que l'ensenyament sigui gaire important en si mateix. El fet que l'escola tingui o no un mètode específic per ensenyar a dividir per moltes xifres no té cap importància, perquè aquesta operació només té interès per aquells que la volen aprendre. I l'infant que vol aprendre a dividir per moltes xifres n'aprendrà tant si l'ensenyem d'una manera com d'una altra..»
Us convidu a la lectura d'aquest llibre; Summerhill d'A.S. Neil.
No us deixarà indiferents.
1 comentari:
Estic totalment d'acord amb el que dius! M'ha encantat aquesta pàgina que has obert i a més a més tinc molt d'interès per visitar alguna d'aquestes escoles. Jo tambésóc mestre i a vegades m'agradaria canviar les coses, però sé que la societat i la mentalitat que tenim és un escull molt gros. Si tingués l'oportunitat no deixaria de treballar a Summerhill o una escola similar. Jordi Brunet. Enhorabona.
Publica un comentari a l'entrada