L'ésser humà per naturalesa és un ésser social, per això no ens ha de preocupar el seu procés de socialització, sinó el seu procés d'individualització en aquesta societat tan plural.
La socialització es produeix a través de la comunitat. Aquesta comunitat es caracteritza per la varietat d’edats, interessos i sexes que configuren un tot plural.
L’educació hauria de donar com a fruit nens que estiguin dotats d’individualitat i, a la vegada, que sàpiguen ser membres d’una comunitat.
Que la societat està malalta ningú no ho pot negar; que la societat no desitja aliviar-se es també innegable. Lluita contra tot esforç humà per millorar-la.
La nostra tasca com a mestres és lluitar en contra de la psicologia de masses, en què tots es mouen seguint un model sense pensar. Cal fomentar la individualitzarció per potenciar l’aparició d’un criteri propi i personal.
Per fer-ho l’escola no ha d’adoctrinar ni modelar la personalitat de les persones que integren la comunitat sinó que ha de respectar el desenvolupament natural del nen propiciant un entorn ric en el que pugui establir un diàleg profund amb la realitat. A través d’aquest diàleg el nen adoptarà una resposta personal respecte el medi que configurarà la seva manera de ser.
La socialització es produeix a través de la comunitat. Aquesta comunitat es caracteritza per la varietat d’edats, interessos i sexes que configuren un tot plural.
L’educació hauria de donar com a fruit nens que estiguin dotats d’individualitat i, a la vegada, que sàpiguen ser membres d’una comunitat.
Que la societat està malalta ningú no ho pot negar; que la societat no desitja aliviar-se es també innegable. Lluita contra tot esforç humà per millorar-la.
La nostra tasca com a mestres és lluitar en contra de la psicologia de masses, en què tots es mouen seguint un model sense pensar. Cal fomentar la individualitzarció per potenciar l’aparició d’un criteri propi i personal.
Per fer-ho l’escola no ha d’adoctrinar ni modelar la personalitat de les persones que integren la comunitat sinó que ha de respectar el desenvolupament natural del nen propiciant un entorn ric en el que pugui establir un diàleg profund amb la realitat. A través d’aquest diàleg el nen adoptarà una resposta personal respecte el medi que configurarà la seva manera de ser.
1 comentari:
Hola Reina, m'encanta el blog i aprofito per dir-te la sorpresa tan gran que m'he emportat treballant amb tu al casal. Estic segura que seràs una profe genial i no tan sols això, sinó que seràs diferent a totes i els nens/es que els toquin estar amb tu tindràn molta sort de comparti els petits moments que es faràn enormes al teu costat.
He pensat en deixar-te una coseta a veure si t'agrada i si et segueix donant vida ;)
Necesitamos:
Un borrador, para borrar de nuestra historia todo lo que nos haga daño.
Un detergente, para quitar las manchas de las máscaras que usamos a diario.
Unas tijeras, para cortar todo aquello que nos impide crecer.
Un pájaro, para que nos enseñe a volar alto y cantar con libertad.
Una tinaja, para añejar el cariño y la madurez del amor.
Un frasco transparente, para conservar las sonrisas y sin tapa para escuchar su alegre sonido.
Unos lentes, correctores de la visión de la vida, que nos permitan observar con amor al prójimo y a la naturaleza.
Una ardilla, que nos indique como trepar por las ramas del árbol de la sabiduría.
Unas agujas grandes, para tejer sueños e ilusiones.
Un cofre, para guardar todos los recuerdos que construyen y dan vida.
Un cierre, que permita abrir la mente cuando se desee encontrar respuestas, otro para cerrar nuestra boca cuando sea necesario, y otro para abrir nuestro corazón.
Un rebobinador de películas, para recordar los momentos más felices en nuestras vidas.
Un reloj, para darle todo el tiempo al amor y al amar.
Los zapatos de la ética y la moral, para pisar firme y seguro por donde quiera que vamos.
Una balanza, para pesar todo lo vivido y todo lo experimentado.
Un espejo, para admirar una de las obras más perfectas de Dios... ¡TU!
Publica un comentari a l'entrada