Sento tristesa quan veig treballadors que van a treballar perquè estan coaccionats a fer-ho.
Sento tristesa quan veig treballadors que no van a treballar perquè estan coaccionats a fer-ho.
Sento tristesa quan veig a gent lluitant amb altra gent simplement perquè han triat un posicionament diferent davant d'aquesta Vaga.
I malgrat el que facin, sento tristesa perquè qualsevol actitud de les anteriors està sent manipulada, distorsionada i utilitzada per als mateixos fins de sempre a través dels mitjans de comunicació.
Només veig POR.
També veig AUTORITARISME.
On queda la llibertat en tot això?
Realment ahir jo vaig gaudir de fer vaga, realment ahir vaig gaudir de poder manifestar-me i expressar el que significa, per mi, tot aquest moment social,...
En tenim molta de por, i som grans experts en jugar amb ella. Observo i crec que ambdós bàndols fan servir les mateixes estratègies amb fins diferents...
Ahir algú em deia: l'important no és el què sinó el com!
Certament!
Malgrat tot, jo em vull quedar amb aquestes cares de la Vaga!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada