"Ignorem les conseqüències que pot tenir el fet d'ofegar un acte espontani, quan l'infant comença a actuar; potser estem ofegant la mateixa vida."

"Una altra vegada els nens s'havien agrupat sorollosament al voltant d'una palangana d'aigua on es movien uns flotadors. En aquells moments teníem a l'escola un nen d'uns dos anys i mig que s'havia quedat enrera tot sol amb una gran curiositat. Jo l'observava de lluny estant amb gran interès: primer s'acostà al grup i amb les manetes apartà alguns nens, però quan s'adonà que no aconseguiria d'obrir-se pas, s'aturà i mirà al seu entorn. Era interessantíssim de veure com aquella cara infantil expressava el pensament; si hagués tingut una màquina l'hauria fotografiat. Va ullar una cadireta i evidentment pensà en portar-la darrere el grup i enfilar-s'hi. Es dirigí cap a la cadireta amb la cara il·luminada d'esperança, però en aquell moment la mestra el prengué en braços brutalment (o potser gentilment, segons ella) i li va fer veure la palangana des de sobre del grup dels companys tot dient-li: 'Vine, maco, vine; pobret, mira també tu!'. Sens dubte que el nen, veient els flotadors, no va sentir aquella joia que hauria sentit vencent l'obstacle amb les pròpies forces, i la visió d'aquells objectes no li va fer cap profit, mentre que el seu esforç intel·ligent li hauria desenvolupat les forces interiors. La mestra impedí al nen d'autoeducar-se, sense que, en compensació, en sortís beneficiat en res. Anava a sentir-se un victoriós i es trobà impotent entre dos braços que el socorrien. En la seva mirada desaparegué aquella expressió de joia, d'ansietat , d'esperança que m'havia interessat tant, i romangué l'expressió estúpida del nen que ja sap que els altres actuaran per ell."

Maria Montessori - La descoberta de l'infant.