El joc

Paraules del joc dins del marc de les jornades de psicomotricitat 2010...

“El espacio de juego es el único donde uno puede tener libertad” Winnicot.

Es una activitat voluntària, no admet imposicions externes. És el regne de la llibertat, trencant tots els límits de la realitat.

Jugar és una actitud de llibertat davant la vida.

Jugar no és el mateix que participar en un joc. Es pot obligar a participar, però no es pot obligar a jugar.

Jugar és una activitat lliure, plaent. És el plaer de l’esforç.

El joc és com el silenci, només anomenar-lo es trenca. Quan darrere el joc hi ha una intencionalitat, el joc es trenca. Això és respectar la naturalesa del joc.

Jugar és un impuls vital, primari i gratuït.

Si no hi ha plaer, no hi ha joc!

Jugar és una actitud existencial, una manera d’abordar la vida.

És una finalitat sense fi. La finalitat del joc és el joc en si mateix.

El joc és sobretot alegria i transgressió.

Jugar és fer el com si de la realitat i tenir consciència d’aquesta ficció.

És una activitat seriosa per al nen perquè es posa en joc a ell mateix. És un instrument que li permet provar la seva personalitat i així autoafirmar el seu jo.

És una necessitat de l’infant que sorgeix espontàniament i que contribueix al seu desenvolupament.

És una necessitat vital, necessitem manipular objectes i relacionar-nos amb els altres.

És un mitjà per elaborar les seves vivències i transformar l’angoixa en plaer.

Podem realitzar els propis desitjos en allò simbòlic.

L’aprenentatge constant en el joc és que les coses no són el que semblen, ni el que els altres diuen que són, sinó el que jo sóc capaç d’imaginar.

Jugar és un dret.

“Es coneix més a una persona en una hora de joc que en un any de conversa.” Plató.