temps de revoltes

Respostes. Jo volia totes les respostes als meus interrogants.
Estava ansiosa, desitjosa de posseir la resposta adequada per sortir de la crisi existencial que m'envolta. Vaig buscar en els llibres, vaig recórrer als amics, als avis, a la mare, al pare,... i en ells sempre trobava una dosi de comoditat on el meu ego podia recolzar-se i on el meu cap trobava les mil i una raons per controlar les meves emocions, tancar-les en una caixa i eliminar les contradiccions.

Coherència. "He de ser coherent", he dit sempre. Fins que algú molt especial em va preguntar " i per què estàs tan preocupada per la coherència? " Si el més natural en l'essència humana són les contradiccions, entre el que fem, el que pensem, el que sentim...

Aleshores vaig adonar-me que estava boja per controlar tota la situació que en realitat em desbordava. Controlar el que sentia, buscar una justificació externa de perquè allò era així i incorporar-ho en el meu sistema racional de valors perquè tot fos estrictament coherent. Tenia un mapa, ja havia elaborat com havien de ser les coses i quin camí havien de seguir. Però...on quedava realment allò que ERA, la realitat?

Estava just davant meu, allà!

Vaig decidir trencar el mapa, vaig decidir buidar-me de totes les justificacions i consells rebuts i vaig passar a observar la realitat, a mirar-la enfora i a mirar-la endins. A observar-me internament, amb les meves contradiccions i acceptant tot tal com era.

Sí, la vida és així, amb els seus moments, també de caos, de descontrol, de contradiccions. Jo accepto que és així, no vull entendre-ho, simplement és i ho vull viure així.

Però el meu cap segueix preguntant: hauria de prendre alguna decisió? hauria de trobar la resposta? així! aixà! I com qui enlaire castells sense adonar-se'n desperto del somni i m'adono que sóc AQUÍ I ARA, en un moment on les coses són i no hi ha incerteses, no hi ha futur, no hi ha preocupacions.

I en la descoberta de confiar en la vida, d'acceptar que
el que és és...no és allò que jo voldria que fos, allò que hauria de ser, no és allò que em van dir que seria, no és el que va ser, és el que és!
jo sóc qui sóc...no sóc qui voldria ser, qui hauria de ser, qui esperen que sigui, qui vaig ser, sóc qui sóc!
tu ets qui ets...no qui necessito que siguis, no qui vas ser, no ets com em convé que siguis, no ets com jo vull...ets qui ets!

tot flueix, tot és fàcil i senzill i les coses vénen per si soles!

gràcies a tots els que m'acompanyeu en aquest temps de revoltes.