Fa anys que tinc un debat intern amb el món espiritual, de petita era creient: m'agradava anar a l'església i vaig fer la religió amb coneixement de causa. Aquesta fe no va arribar a la confirmació, per supervivència la fe la vaig haver de dedicar a mi mateixa i als humans que m'envoltaven.
No crec en cap Déu, en res superior, que vingui de fora. En aquest temps de descoberta he sentit que tot això que ens neguiteja tant és dins nostre. Buscar fora i agafar qualsevol relat extern, com a mínim a mi, m'aliena de ser qui sóc.
"Les nou revelacions" de James Redfield m'ha ajudat a aclarir molt el mar de dubtes que de vegades m'invaeix.
Aquest és un llibre que ens presenta un renaixement espiritual de la societat, les nou revelacions. És una obra narrativa sobre una aventura màgica al Perú, però malgrat el text provingui de la inventiva d'aquest senyor on ens presenta nou revelacions, jo m'he sentit força identificada amb el procés que viuen els protagonistes. Un procés on es descobreixen a sí mateixos, i des d'aquest contacte tornen a descobrir les relacions amb les altres persones i amb el món. Cada revelació és un aprenentatge sobre la vida, i em sento identificada en el camí personal i social que es planteja.
Les nou revelacions presenten uns passos que seguirà la humanitat per lliurar-se del malestar.
Jo crec en les persones, crec en la vida i crec en mi mateixa. Des del dia que vaig descobrir que la vida em cuidava, vaig quedar-me molt més tranquil·la. Vaig poder observar com les coses arribaven per si soles i passaven, venien a mi i jo només les agafava, i així vaig aprendre que res passa per casualitat que les coses es connecten i nosaltres estem aquí per triar. Jo vaig decidir obrir-me a totes aquestes possibilitats que apareixien com un regal i així vaig vivint un camí on realment em sento realitzada.
Vivim en una societat en què regna el binomi del bé i del mal. Tu ets bo, tu ets dolent, això està bé, això està malament. I és un judici que limita/enquadra qualsevol persona, relació o fet.
Per mi és ben clar que fins que no surti d'aquesta guerra no em sentiré lluire per ser, per SER.
Fins que no deixi de jutjar a l'altre no deixaré que sigui qui ÉS, o faci el que realment vol i el fa feliç.
James explica que tots els conflictes que es donen en el món són per culpa de l'energia. Necessitem energia per sobreviure, no es tracta d'una energia que poguem fabricar amb una màquina sinó de l'energia interior que ens permet viure. Com la necessitem la busquem a fora i vivim robant-nos l'energia els uns als altres, no amb mala intenció sinó per supervivència. Perquè vivim en un context on tot ho busquem fora de nosaltres i no se'ns ha acudit pensar que en realitat aquesta energia és dins nostre i si aconseguim connectar amb nosaltres mateixos l'energia vibra i des d'aquesta connexió podem regalar-la als altres, no es tracta de prendre sinó de regalar, i quan ens regalem mútuament l'energia augmenta... Realment jo he observat com cada ésser viu vibra dins seu perquè està en el seu SER, la natura té alguna cosa que a tots ens reclama, i això és la seva essència pura, com els nens. Però nosaltres vivim en un entorn que ens desconnecta de nosaltres mateixos, i som molts que fugim a racons que ens permeten reconnectar-nos a partir de la contemplació d'allà on realment es produeix la vida. I és així com es desperta l'amor. L'amor que com diuen en part els Wild i en par l'Humberto Maturana és l'acceptació de l'absurd de l'altre, cada vegada em sento més propera aquesta definició. Acceptar, acceptar sense judici, acceptar el ser que pugui ser qui és i créixer, i així cada persona esdevé una oportunitat, que es presenta en la vida i, sota la meva experiència, sense cap tipus de casualitat. Com tampoc no ha estat casualitat que l'altre dia triés aquesta pel·lícula de l'estanteria del vídeoclub, "las nueve revelaciones":
3 comentaris:
Molt bona aquesta entrada... Molt interessants aquestes reflexions. En general, hi estic bastant d'acord amb el que exposes. La dificultat està en portar a terme el que comentes: No juntjar, triar amb llibertat allò que ens proposa la vida, ... Tot plegat difícil de fer en el mon que ens envolta!!!! Una tasca feixuga que val la pena intentar.
Salut!
Fenomenal Mireia! Quin escrit més bonic, i amb quanta raó et mous!Que et vagi bé Tot!
Fenomenal Mireia! Quin escrit més bonic, i amb quanta raó et mous!Que et vagi bé Tot!
Publica un comentari a l'entrada